LETAL 

Anava a començar aquesta entrada amb un “em sorprèn”, però el cert és que, venint d’Espanya, ja no em sorprèn quasi bé res. Arrel del canvi de nomenclatura del català de la Franja, que ara es diu LAPAO, s’han aixecat veus irades (espanyoles totes elles) defensant la legitimitat del Govern aragonès en la presa d’aquesta, si més no, polèmica mesura. Segons aquestes “autoritzades” opinions, la competència sobre el català, el canvi de nom i, poc a poc, la seva desaparició, correspon a l’Aragó i només a l’Aragó i, en lògica conseqüència, Catalunya i les altres zones de parla catalana no hi tenen res a dir. El Govern d’Aragó té, segons aquesta argumentació, tot el dret en matèria lingüística i sobirania exclusiva sobre la llengua. 

Perquè això mateix no passa a Catalunya? Perquè no deixen de tocar-nos els ous amb la llengua? Perquè ens tomben, una vegada sí i una altra també, totes les competències sobre la nostra pròpia llengua? Perquè des de fora han de decidir i decideixen quin ha de ser l’ús de la nostra llengua i com i de quina manera i on s’ha de fer servir? Perquè els mateixos espanyols que defensen a capa i espasa els drets del Govern d’Aragó no ho fan amb el de Catalunya? Està clar, oi? 

Tot plegat no deixa de ser un graó més en la llarga escala de greuges a Catalunya, la seva llengua, el seu territori i la seva gent. Amb tot, ens queda fer el que han fet a l’Argentina (on ja no es parla espanyol, sinó argentí): canviar-li el nom a l’espanyol que es parla en territori català i anomenar-lo pel seu veritable significat:  LETAL, Lengua Extranjera Toxica Abyectamente Lesiva.