T’has equivocat

Hi ha una variant de la incompetència que consisteix en confondre’s de rival. El fet de no identificar amb precisió a l’adversari comporta una gran despesa energètica malbaratada allà on no toca i que desprès, quan realment la necessites, no en disposes. Per aconseguir èxits, per reeixir, és imprescindible dissenyar un pla estratègic a curt, a mig i a llarg termini, on es visualitzin clarament els objectius i proposar tots els recursos per assolir-los. Equivocar-se en la tria del rival i en l’esforç que hem d’aplicar en cada cas i en cada moment, pot portar conseqüències molt negatives que minvaran les nostres possibilitats de cara als resultats finals.

Posem com a exemple la disputa d’una lliga de futbol, i per no fer-ho tan genèric, ens centrarem en un campionat de juvenils de primera i segona divisió. Hi ha equips que lluny d’haver fet un plantejament seriós, ajustat a les seves possibilitats reals, es confonen d’adversari i davant un conjunt superior, fan un esforç molt per damunt de les seves capacitats, esforç que acaben pagant a la setmana següent, i a l’altra i a l’altra,...amb rivals molt més assequibles i directes i on sí que els hi era exigible i necessari aquest esforç per aconseguir els objectius reals. Per treure un bon resultat en un enfrontament amb un contrari més qualificat, són capaços de sacrificar 3, 6, 12 punts amb adversaris del mateix nivell o, fins i tot, més fluixos. Aquest és el preu que paguen per la seva mala planificació i per la seva incapacitat d’adaptació al medi, un medi cruel que no en deixa passar una i et gira el mitjó a la mínima que et despistis.

Tot això en el millor dels casos. Pitjor, molt pitjor, quan s’identifica l’adversari amb la figura de l’àrbitre, el públic rival, les baixes del propi equip, les característiques del terreny de joc, ...

Encertar-la abans de començar ens aplana el camí. Un bon diagnòstic fa que tinguem molt clar el tractament a seguir i, en conseqüència, i és el que importa, arribar amb bona salut a l’objectiu final.