Moviment d’escacs: escac al peó

Rei: hola, soc el rei.

Peó 3: sí, ja us he conegut.

Rei: escolta, que he parlat amb la reina i volem proposar-te que deixis de ser peó i passis a ser alfil.

Peó 3: com? Jo alfil, però que us heu begut l’enteniment? Perdó majestat, però no ho entenc, sinó se fer diagonals i els meus moviments són previsibles i de curt abast.

Rei: ja n’aprendràs. Està decidit. Volem que ens facis costat, que protegeixis a la reina del cavall i la torre, que li facis de pantalla, que...

Peó 3: el cavall i la torre? Que no són del nostre bàndol?

Rei: en teoria sí, però a vegades se n’obliden. Ja els coneixes, el cavall és un anàrquic, té uns moviments molt estranys, treballa sol i no respon a cap estratègia col·lectiva. I la torre, la torre viu molt allunyat de nosaltres, tot el dia maldant per enrocar-se i a la que pot, se’n va a l’altre punta del taulell buscant aventures solitàries o flirtejant amb la torre rival. Els enemics són fàcilment identificables: van d’un altre color, però els que són com tu i com jo, o això sembla, ens poden provocar una falla més gran que la de San Andrés a Califòrnia.

Peó 3: però rei meu, esteu segur que jo soc la peça adequada, soc baixet, no tinc la talla teva, ni la de la reina, ni tan sols la del propi alfil. Només soc un peó buscant la manera de sobreviure en aquesta jungla de quadros i procurant que no se’m mengin les negres.

Rei: romanços! A més no tens alternativa, ets l’únic peó lo suficientment estúpid i innocent per ocupar aquest càrrec. No acceptaré una negativa per resposta. Soc el rei i espero que així ho entenguis.

Peó 3: si aquesta és la vostra voluntat...m’haureu de donar la roba per acomplir el meu nou càrrec.

Rei: bé, això de la roba haurà d’esperar, en aquests moments tenim un problema a la duana, però aviat quedarà resolt.

Peó 3 sobrevingut a alfil: al vostre servei majestat, sempre al vostre servei.