Mal d’alçada

Quan tot semblava favorable als interessos de la Muntanyesa, quan s’havia col·locat molt a prop del cap de la classificació, en una setmana, en tan sols una setmana, han deixat escapar 4 valuosíssims punts, que segur trobaran a faltar en el còmput general de la Lliga. Dos partits, en teoria accessibles, on tot feia preveure que sumarien els 6 punts en joc, s’ha saldat en dos empats, un a casa davant el Masnou, i avui a la gàbia d’Hebrón enfront un Catalònia molt irregular. En futbol no n’hi ha prou en ser bo o dolent, en tenir qualitats tècniques reconegudes i contrastades. Calen moltes altres coses, i entre elles, la consistència mental, la solidesa anímica, el gust pel treball, la capacitat de sacrifici i la fe en allò que fas. No seré jo qui signifiqui quines d’aquestes característiques li manquen a la Muntanyesa i quines no. Qui hagi seguit o segueixi la seva trajectòria, qui ha tingut la possibilitat de veure alguns dels seus partits, que en tregui les conclusions. Ara fa només una setmana, corria la brama de que la Muntanyesa era el millor equip d’aquest grup, i que per fi, desprès d’un començament decebedor, s’havia enganxat als llocs capdavanters amb series opcions de liderat. Aquest campionat encara haurà de donar moltes voltes, però a aquest pas, les de la Muntanyesa seran com les “Tio Vivo”, voltes sobre sí mateix per a no anar enlloc.