Singin’ in the rain
(1952)

Desprès de tres dies de pluja persistent i amb un pronòstic de futur no gaire diferent, és el moment d’aquesta cançó (i ball) mítica i decididament optimista, dins una de les millors pel·lícules del gènere. Una delícia per a tots els paladars i de recomanable visió especialment per a aquells/elles que són corcats per la pluja. Tres dies consecutius de “mal temps” pot ser una llossa molt pesada per als que tenen tendència a la depressió i al desànim. El millor antídot, sense cap mena de dubte, aquesta proposta divertida, magnífica i que transmet unes ganes de viure innegociables. “Cantant sota la pluja” ha fet 56 anys, però el seu esperit es manté com el primer dia, i res sembla capaç de torçar-lo.
El paraigües de Gene Kelly segueix sent útil contra la pluja, malgrat estar plegat, i s’ha convertit en un dels principals generadors d’endomorfines per a fer front a l’adversitat més pertinaç. M’hi jugo un somriure.