Amb l’ajuda dels Sants

Jornada rodona per al Sants que amb la seva victòria al Ruiz Casado, davant el Sant Gabriel, aconsegueix refer-se de l’empat de la darrera setmana a casa i deixa a l’Europa a 4 punts. Un Europa que ho ha tornat a passar malament al Nou Sardenya, no tant per joc ni ocasions, sinó per resultat. Dos xuts a porta del Masnou, el segon al minut 93, li han permès treure petroli d’un duel, a priori, desigual i favorable als locals. Alguna cosa ha canviat darrerament a l’equip del Maresme, doncs els recents resultats no es corresponen al lloc que ocupen a la classificació. Arrencar dos punts a domicili, primer a la Muntanyesa, i avui a l’Europa és una gesta a l’abast de pocs equips. Si mantenen aquesta progressió, no trigaran en sortir dels llocs de cua, per instal·lar-se en posicions molt més còmodes i avantatjoses.

Duríssim el correctiu aplicat pel Júpiter, en només 45 minuts, als nois de la Barceloneta. Si bé era previsible i, fins i tot lògic, que els mariners sortissin derrotats de la Verneda, ningú es podia imaginar que el correctiu fos tan sever. El Júpiter a casa segueix intractable i la Barceloneta ha perdut el nord i sembla un vaixell a la deriva. Els darrers resultats, sigui per lesions, per mala sort, per condicions, per crisi anímica,...el cert és que estan sent d’allò més decebedors i preocupants. Necessiten una victòria i la necessiten ja, sinó volen veure seriosament compromesos els arguments proposats a principi de Temporada.

Per l’Anguera, el mateix anàlisi de la setmana passada, el calendari favorable de principi de Temporada els hi va fer creure que els miracles eren possibles i els va desconnectar, un pèl, de la realitat. A la que han començat a arribar els partits compromesos, la sagnia de punts ha anat deixant en evidència el potencial real d’aquest equip instal·lat en un núvol. D’ací al final de la primera volta, el Júpiter, la Barceloneta, l’Hospitalet i el Sants, posaran a prova la consistència dels “industrials” i ens donaran la justa mesura de la qualitat del gas que els inflava.

El Trajana, empatat a punts amb el Júpiter, es consolida al tercer lloc i retalla la seva distància amb el segon classificat. Ha fet del seu camp un fortí i poc a poc va presentant les seves credencials per a disputar, o si més no, posar difícil el liderat del grup.

Amb el Catalònia, la ja avorrida, per repetida, història de sempre. Es posen amb avantatge clara al marcador, amb un bon joc i autoritat, per acabar llençant per la borda, en un tres i no res, tot el botí aconseguit. De un clar 2 a 0 a un 2 a 2, repetint, per enèsima vegada, l’enfonsament físic i mental a les segones parts. Vaja, un clàssic.

L’ Unificació segueix pujant, aquest cop a expenses d’un Pere Gol defenestrat. El Santa Eulàlia, per la seva part, i malgrat millorar, no ha estat capaç de treure res positiu de la visita als seus veïns “grans”, un Hospitalet en una notable davallada forma física, que els hi està ocasionant més problemes dels que serien desitjables per als seus interessos. El Santa una setmana més segueix a la cua i cada cop queda menys marge de maniobra, encara que en el futbol, ja se sap, tot és possible i sinó...t’ho inventes.