Globus que s’inflen, globus que es desinflen

Confirmada la sinèrgia que feia previsible un triomf del Júpiter a casa, on encara no ha perdut cap punt i confirmada també, per lògica, la derrota d’un Hospitalet en plena crisi de resultats i sobretot de joc.

Una de freda i una de calenta, així és com va transcorrent la lliga de la Barceloneta. Si la setmana passada va acabar perdent un partit que tenia guanyat, aquesta, ha estat al inrevés, un partit que anava perdent, finalment l’ha acabat guanyant a expenses d’un Trajana que ha fet molt, però no el suficient per endur-se un resultat favorable de la seva visita a la costa. El Trajana veu així frenada, momentàniament, la seva escalada a la classificació. Una ensopegada que beneficia i tranquil·litza als equips capdavanters que veuen com, poc a poc, les distancies entre equips es van ampliant.

Una Anguera, que va cremar les seves naus la darrera setmana al Nou Sardenya, ha tornat a la crua realitat, i ha estat un Sant Gabriel, sembla que definitivament recuperat, qui s’ha encarregat de fer-los baixar dels núvols. Poc els hi durat el miratge als de l’Escola Industrial i la bombolla de sabó s’ha esvaït on més mal fa: a casa i davant la seva gent. La propera setmana serà clau pel futur immediat d’aquest equip i, segurament, el col·locarà al lloc que li pertoca.

Un Vilassar en caiguda lliure s’ha deixat els punts a Masnou, davant un dels, fins ara, pitjor classificats. El Masnou, amb aquesta clara victòria, agafa una mica d’aire que li permet obrir forat amb els darrers classificats, que segueixen abonats a la cua. El Vilassar, perdent ahir, passa, per mèrits propis, a formar part del pou d’on li costarà molt sortir sí no canvia la seva dinàmica de mals resultats.

Dom Bosco recuperat? Tan de bo. El resultat obtingut la setmana passada davant el Pere Gol no és significatiu de res. Estava clar que qualsevol resultat que no fos la victòria a La Salut, hauria estat un rotund fracàs. En canvi, el meritori triomf davant el Catalònia, pot donar confiança a un equip molt mancat d’autoestima i fer que aquesta treballada i merescuda victòria sigui un punt d’inflexió en el seu esdevenir immediat. El Catalònia, per la seva part, segueix donant per bona la impressió que té millor equip sobre el paper, que no pas els resultats obtinguts i la cada cop més perillosa classificació que ocupa. S’haurà d’espavilar i fer-ho ja, no per aconseguir lluitar pel títol, cosa que en aquests moments sembla una tasca impossible, sinó per defugir els llocs de descens, que cada cop estan més a prop.

Gens sorprenent, i ja ho vaig avançar la darrera setmana, l’Unificació Bellvitge pujarà, encara que el d’aquesta jornada no hagi estat un rival - com ho podria dir sense ferir sensibilitats- , diguem-ne que no ha estat un rival a la seva alçada. Un rival que no ha posat cap dificultat en un triomf fàcil dels locals i que haurem d’esperar compromisos més exigents per valorar el potencial real de l’Unificació. El Santa Eulàlia...callaré, els resultats parlen per ells mateixos.