Treure la llengua 

Algú em podria donar raons documentades i rigoroses de per a què serveix l’espanyol fora d’Espanya? Algú em pot il•lustrar sobre quina és la seva utilitat? Itàlia, França, Alemanya, Grècia, Portugal, Rússia, Holanda, Noruega, Àustria, Egipte, Marroc, Tunísia, Jordània, Turquia,...tot això excloent els països on l’anglès és la llengua oficial i, per lògica, és l’ idioma de referència. Doncs bé, la realitat és que en tota la llista dels primers països esmentats i tota una llarga llista que m’estalvio, la llengua espanyola no apareix en absolut i, si apareix, és en un lloc relegat a la cua d’un munt de llengües de segona fila.

És tan evident la marginació i l’obsolescència de l’espanyol que, fins i tot a Europa, llengües com l’àrab i el japonès li han passat per davant. Però la cosa no queda aquí, a països com Mèxic, Colòmbia o la pròpia Cuba cada cop els hi costa menys abandonar l’espanyol i passar-se a l’anglès. 

La llengua de coneixement, la llengua de comunicació i d’interacció al món és l’anglès, no hi ha cap mena de dubte. Ho hem de tenir prou clar per, quan arribi l’hora, fer que les nostres escoles s’adaptin i integrin aquesta realitat. El català es la nostra llengua vehicular, la pròpia i, per a ella, tots els privilegis, però sense relegar l’anglès que ha de ser la nostra segona llengua, la que ens connectarà i obrirà al món més enllà de llengües tronades i amb menys futur que el sistema betamax. Cal concentrar els esforços i els recursos en allò que ens pot fer avançar de manera clara i sense reserves. 

Oblidar l’espanyol? No seria aquesta la idea. No ens podem negar el coneixement i ens seria molt útil per llegir, donat el cas, el Quixot en versió original i seguir els impagables discursos del Rei d’Espanya sense subtítols. Pel que fa al seu aprenentatge es podria contemplar com una tercera llengua optativa al costat de l’àrab, el xinès, l’alemany o, fins i tot, un recuperat esperanto. El saber, ho diuen els (s)avis, no ocupa lloc.