Claredat meridiana 

Ja sé que vaig una mica tard, però no em puc estar de comentar un fet força significatiu per la seva pedagogia. Si vareu tenir l’oportunitat de veure i escoltar, sobretot escoltar, el pregó que va fer Ferran Adrià per encetar les festes de la Mercè de Barcelona, convindreu amb mi que, malgrat les limitacions lingüístiques del personatge i la seva particular dicció, el discurs va ser un dels més clars que he tingut el privilegi d’escoltar. 

Arribat a aquest punt, la pregunta és evident: perquè a un paio amb aquestes especials característiques de comunicació i, perquè no, amb aquestes aparents limitacions, se li entén tot? Perquè el seu missatge arriba tan net, tan transparent i amb tanta força? Serà perquè té molt clar que vol dir i acompanya els seus arguments amb la voluntat de que realment s’entengui? Poques vegades, molt poques vegades, des d’una aparent dificultat s’ha arribat tan lluny en la seva comprensió. 

A les antípodes, i d’aquí la il•lustració pedagògica, tenim una classe especial de polítics que, amb suposades habilitats lingüístiques, riquesa de lèxic i dot de paraula, no se’ls hi entén mai res del que diuen. Construeixen polidament les frases, utilitzen varietat de paraules, vocalitzen correctament i amb un to fàcilment audible i, inexorablement, al final del seu discurs, ens entra el pànic. Un pànic paralitzador i depriment que ens fa sentir les persones més inútils del món. Tot perquè no hem entès res del que ens acaben d’explicar i la sensació que ens queda és la d’un fosc abisme obrint-se sota els nostres peus. Perquè unes persones tan ben dotades (i estudiades) per a la comunicació són incapaces de fer-se entendre. Com és possible que el seu missatge no arribi mínimament clar als destinataris als que va adreçat? 

Potser caldrà convenir que, mentre Ferran Adrià vol ser entès, els politics, alguns polítics, aposten pel contrari: que no s’entengui el que diuen per la inexistència de missatge, o, encara pitjor, per amagar-lo. 

Un exemple pràctic perquè l’exposició s’acabi d’entendre: escolteu, si us ve de gust, el pregó del Ferran i tot seguit la compareixença de la Cospedal intentat explicar l’acomiadament del Barcenas. I si no en teniu prou amb aquesta joia, amb aquest tresor de la transparència, endrapeu-vos la recent intervenció del Montoro al Congrés dels Diputats parlant dels sous dels espanyols. Bon profit!