Les illes afortunades no són les Canàries 

El nou curs escolar ha començat a les Balears i els mestres es neguen a aplicar la llei. I no una llei qualsevol, sinó la magnífica llei sobre la llengua que ha aprovat el Govern del senyor Bauza. Intolerable! Com poden uns ignorants docents contradir i oposar-se a les disposicions d’un erudit (i sensible) Govern que es desviu per la protecció del patrimoni cultural del territori i vetlla constantment per la riquesa lingüística dels seus administrats? 

El Govern del senyor Bauza, malgrat la injustificada oposició dels mestres, no necessita advocats, ha demostrat amb escreix la seva ferma voluntat de que la llengua pròpia del país ho segueixi sent per molts anys. No ha estalviat esforços, mitjans humans i materials perquè aquesta, i no una altra, fos la realitat. Què en sabran quatre desinformats que només han estudiat magisteri sobre les necessitats i la conveniència de determinades lleis? 

No s’arrugui senyor Bauza. Encara que tots els mestres s’hi oposin, aquesta llei és la solució més assenyada pel futur del model de país que vostè (i els que som com vostè) volem. Si he de fer-li una objecció, una única i minúscula objecció, és que, donada la particular conjuntura en la que es mou el territori, trobo a faltar l’alemany en aquest extraordinari projecte. Però entenc que això només és un començament i, amb el pas del temps, tot arribarà. Quan el català desaparegui definitivament ja hi haurà lloc per encabir una nova llengua. 

Canya als mestres subversius, amic Bauza, i pensi que, si persisteixen enrocats en aquesta aberrant objecció, sempre els podrà substituir per l’exèrcit o la mateixa Guardia Civil, dos col•lectius cultes, extraordinàriament ben preparats i amb un solvent domini de les llengües, que li resoldran el conflicte. Ànims i no defalleixi.

Postdata: perdoni que li escrigui en una llengua en vies d’extinció, però entendrà que jo no he tingut la sort d’estudiar sota la seva llei.