dissabte, 12 d’octubre del 2013

12 O…hhhhhh! 

Perquè els espanyols celebren la seva festa nacional el 12 d’octubre? Tot un misteri. Un desconcertant misteri si tenim en compte que Amèrica la va descobrir (pel món occidental) un català, porta el nom d’un portuguès i va prosperar amb els anglesos. Serà que en tot el seu patètic historial no hi ha una altra data mínimament acceptable que pugui representar les essències espanyoles i exaltar el seu esperit patriòtic? 

Fins i tot, en aquest discutible supòsit, no s’entén que Espanya triés, per presentar-se davant del món, una data tan poc espanyola i no, per exemple, la del 6 de febrer (any 1481) en la que es va celebrar el primer “auto de fe” en el que varen ser cremats a Sevilla els primers (de molts) heretges per part de la Inquisició espanyola. Uns fets que encaixen infinitament millor amb el tarannà espanyol com es pot comprovar al llarg de la seva tràgica, tortuosa i gens modèlica història. 

El genocidi americà no és un fet del que ningú se’n pugui sentir orgullós i, encara menys, faci del seu punt de partida el seu dia nacional. Clar que estem parlant d’Espanya i aquest espectre tòxic, aquest error de la naturalesa, no es regeix per les normes de conducta d’una societat civilitzada, respectuosa, democràtica i tolerant. 

Repasseu la història o, senzillament, observeu el present.