Sóc català. Soy español 

L'esquizofrènia (del grec, "schizo": divisió i "phrenos": ment) és una malaltia mental caracteritzada per una pèrdua del judici de la realitat i una àmplia desorganització de la personalitat amb impossibilitat de motivar una conducta i establir propositivitat vital adequada. És causada, probablement, per un defecte bioquímic o microestructural cerebral que a hores d'ara encara no està aclarit del tot. Existeix una gran varietat de símptomes indicadors d'esquizofrènia. Entre aquests es troben alteracions del pensament, al•lucinacions, moviments anormals i alteracions de la motivació. Cap d'aquests símptomes, però, és patognomònic de la malaltia, la qual cosa genera moltes dificultats per a emetre un diagnòstic. Es postula que diversos factors intervenen en la seva aparició, entre ells l'herència genètica, alteracions en la migració de poblacions cel•lulars durant el desenvolupament embrionari, l'ús de drogues i l'estrès ambiental. És una malaltia crònica però pot millorar amb el tractament, sobretot farmacològic. 

El trastorn d'identitat dissociatiu és un diagnòstic descrit com l'existència d'una o més identitats o personalitats en un individu, cadascuna amb el seu propi patró de percebre i actuar amb l'ambient. Almenys dos d'aquestes personalitats han de prendre control del comportament de l'individu de forma rutinària, i associades també amb un grau de pèrdua de memòria més enllà de la falta de memòria normal. A aquesta perduda de memòria se li coneix amb freqüència com temps perdut o amnèsic. 

Ja ho deia, i amb molta gràcia per cert, Éric Rohmer a Les Nuits de la pleine lune (1984): “Qui té dues dones perd l’ànima. Qui té dues cases perd la raó” (proverbi de la Champagne)