Realisme
Quan a mitjans del segle XIX va aparèixer amb força el Realisme, pocs s’imaginaven la variada i ràpida evolució amb la que aquest moviment ens obsequiaria. Tot va començar amb la necessitat de fugir del Romanticisme, que idealitzava i transformava la realitat, per aconseguir un nou marc racional i intentar plasmar-la objectivament, despullant-la de qualsevol accessori que l’embellís.
Del Realisme pur es va passar, a principis del segle XX, al Realisme Socialista o, més tard, Soviètic. Un Realisme carregat d’intencionalitat política i un fort component subjectiu que enfrontava les classes més desfavorides, a la burgesia dominant i els seus privilegis. El Realisme seguia mantenint el nom però l’essència es començava a pervertir.
A la segona dècada del segle XX va aparèixer el Surrealisme, un moviment trencador, en oposició al Realisme encotillat, que fugia d’una realitat condicionada i, profundament, interessada. Un corrent que subvertia les regles de l’observació i imaginava una realitat paral•lela molt allunyada dels convencionalismes habituals. La representació d’un món interior que interpretava la realitat des d’un punt de vista subjectiu i oníric. L’alliberament de l’esperit subvertint l’ordre lògic, l’estètica i la moral vigent.
A mitjans del segle XX, va sorgir a Itàlia un nou corrent anomenat Neorealisme i que va tenir la seva màxima expressió en el cinema. El Neorealisme, inspirat en el realisme poètic francès, pretenia recuperar la realitat tal com era i mostrar-la amb tota la seva cruesa amb un clar contingut social. La realitat sense subterfugis ni jocs d’artifici.
Finalment, per acabar aquest breu recorregut històric sobre l’evolució del realisme i les seves ramificacions, apareix, a principis del segle XXI, una nova variant, encara en formació, anomenada Mourealisme . El Mourealisme, en clara oposició al Neorealisme i al propi Realisme (que li dóna de menjar), és un moviment que té com objectiu deformar la realitat adaptant-la a la idiosincràsia de la persona que el practica. El Mourealisme construeix la realitat a través del propi discurs, independentment, i al marge, de qualsevol objectivitat. Un moviment multidisciplinari que pretén beure de les fonts del Surrealisme però fa trampes. No interpreta la realitat des d’un punt de vista personal i honest, sinó que la transforma a conveniència per enviar un missatge pervers que afavoreixi, única i exclusivament, els interessos de qui el practica. Haurem de veure cap on evoluciona aquest corrent i fins a quin punt pot acabar definitivament amb el Realisme que l’aixopluga.
Quan a mitjans del segle XIX va aparèixer amb força el Realisme, pocs s’imaginaven la variada i ràpida evolució amb la que aquest moviment ens obsequiaria. Tot va començar amb la necessitat de fugir del Romanticisme, que idealitzava i transformava la realitat, per aconseguir un nou marc racional i intentar plasmar-la objectivament, despullant-la de qualsevol accessori que l’embellís.
Del Realisme pur es va passar, a principis del segle XX, al Realisme Socialista o, més tard, Soviètic. Un Realisme carregat d’intencionalitat política i un fort component subjectiu que enfrontava les classes més desfavorides, a la burgesia dominant i els seus privilegis. El Realisme seguia mantenint el nom però l’essència es començava a pervertir.
A la segona dècada del segle XX va aparèixer el Surrealisme, un moviment trencador, en oposició al Realisme encotillat, que fugia d’una realitat condicionada i, profundament, interessada. Un corrent que subvertia les regles de l’observació i imaginava una realitat paral•lela molt allunyada dels convencionalismes habituals. La representació d’un món interior que interpretava la realitat des d’un punt de vista subjectiu i oníric. L’alliberament de l’esperit subvertint l’ordre lògic, l’estètica i la moral vigent.
A mitjans del segle XX, va sorgir a Itàlia un nou corrent anomenat Neorealisme i que va tenir la seva màxima expressió en el cinema. El Neorealisme, inspirat en el realisme poètic francès, pretenia recuperar la realitat tal com era i mostrar-la amb tota la seva cruesa amb un clar contingut social. La realitat sense subterfugis ni jocs d’artifici.
Finalment, per acabar aquest breu recorregut històric sobre l’evolució del realisme i les seves ramificacions, apareix, a principis del segle XXI, una nova variant, encara en formació, anomenada Mourealisme . El Mourealisme, en clara oposició al Neorealisme i al propi Realisme (que li dóna de menjar), és un moviment que té com objectiu deformar la realitat adaptant-la a la idiosincràsia de la persona que el practica. El Mourealisme construeix la realitat a través del propi discurs, independentment, i al marge, de qualsevol objectivitat. Un moviment multidisciplinari que pretén beure de les fonts del Surrealisme però fa trampes. No interpreta la realitat des d’un punt de vista personal i honest, sinó que la transforma a conveniència per enviar un missatge pervers que afavoreixi, única i exclusivament, els interessos de qui el practica. Haurem de veure cap on evoluciona aquest corrent i fins a quin punt pot acabar definitivament amb el Realisme que l’aixopluga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada