dissabte, 28 de maig del 2011

Autobiografia

Perquè, quan escric sobre una persona intel•ligent o brillant o simpàtica o enginyosa o solidaria o físicament atractiva o amb la potència sexual d’un jaguar, hom pensa que estic parlant d’un altre i, en canvi, quan escric sobre una persona maldestre o amb poques llums o antipàtica o rancuniosa o poc afavorida per la naturalesa o, senzillament, un cas perdut per a l’espècie humana, tothom, o quasi bé tothom, pensa que el text és autobiogràfic?