Qüestió de números

31 faltes li van assenyalar al Madrid per 9 del Barça. Quan l’Osasuna, amb tots els respectes, no passa de les 20 per partit.

1 xut a porta en 90 minuts i 3 en 180, el bagatge d’un Madrid que havia d’aspirar a tot. L’equip més ric del món amb el joc més pobre de la seva Història.

8 ocasions de gol fa el Barça, per una del Madrid, en un partit que els blancs estaven obligats a guanyar per poder passar a la final.

1 regal del Barça, a la sortida de la pilota, concedeix l’única ocasió del Madrid i evita que es quedi novament en blanc.

3 gols havia de fer el Madrid i només va xutar 2 vegades a porta (una entre els tres pals).

3 agressions d’un trasbalsat Adebayor que, incomprensiblement, va acabar els dos partits.

2 expulsats (Pepe i Mourinho) contra 1 (Pinto) és en l’única cosa que ha guanyat el Madrid al Barça. I que consti que hauria d’haver guanyat el Madrid per golejada.

5 vegades es va deixar caure Ronaldo per fer palès el seu fair play. De futbol, futbol, poc, de teatre dolent, molt.

0 en conducta, zero en competència, zero en blanc i un final negre.

11 jugadors del Madrid van acabar el partit perquè l’àrbitre no va voler fer sang.

75 per cent de possessió del Barça, en el conjunt de l’eliminatòria, davant d’un Madrid posseït per la por.

Ni tan sols 16 centímetres de gespa seca van poder aturar al millor equip amb diferència.

1 sol gol, d’un defensa, en 180 minuts d’un super equip amb 7 davanters internacionals és un pobre balanç que abona el victimisme.

3 segons va trigar Karanka en vomitar el discurs oficial de la conspiració i la intoxicació.

Fins a 6 vegades el públic del Camp Nou en ple, va cantar amb sorna el “por qué, por qué, por qué”

11 persones, que en un altre temps van ser jugadors de futbol, abduïdes per 1 egòlatra pervers.

1 minut va jugar Afellay i va fer més que Kaká en 59.

7 jugadors del Barça volia expedientar el Madrid per tenir alguna opció de passar l’eliminatòria.

2 equips diametralment oposats en els fonaments, els valors i els conceptes.

1 gran manta necessitarà el Madrid per tapar-se les vergonyes davant l’opinió pública mundial.

1 temporada porta Mourinho al Madrid i ha aconseguit, en un sol any, enderrocar el que altres han trigat cent anys en aixecar.

400 milions d’euros més, necessitarà Florentino per seguir somiant.

2 coses encara li queden al Valdano: stock de gomina a la calaixera i una voluntat innegociable de seguir cobrant del Madrid tragant el que faci falta.

30 segons va trigar Amalfitano en explicar que el Madrid no havia estat víctima dels àrbitres, sinó dels seus propis errors i de la seva incompetència.

78 mentides, 3 fotografies trucades i 1 cinta de vídeo manipulada, el bagatge d’una estratègia llastimosa, lamentable i patètica.

113 excuses per tapar 1 gran fracàs.

2 diaris de Madrid s’imprimiran a partir d’ara en paper kleenex.

95.701 espectadors sense comptar els jugadors del Madrid.

5000 persones a canaletes i 200 a la Cibeles, curiosament totes amb els mateixos colors.

1 títol per a Mourinho, en la seva primera temporada al Madrid, no està gens malament, sobretot si es tracta de la Copa del Rei i la guanya el bufó de la cort.

Amb el 22, Eric Abidal.

60 minuts desprès d’acabar el partit l’autocar del Madrid recollia Mourinho a la porta del seu Hotel. Podem confirmar que Albert Einstein no hi va pujar.

28 de Maig és la data prevista per la final de Wembley. El Barça hi serà per jugar a futbol.

10 n’hi do.

Finalment s’ha pogut saber que el Madrid està preparant una gira pel pròxim orient amb la intenció de visitar Jerusalem per peregrinar al mur de les lamentacions.