El planeta dels simis
Gràcies a Pere Linx hem pogut tenir accés a la conversa integra entre Busquets i Marcelo i que ara reproduïm. El vídeo, fins que algú el despengi, està a Daylimotyon a disposició de tots aquells que ho vulguin. Imprescindible, això sí, saber llegir els llavis. La conversa és en español i així la mantenim per no desvirtuar-la i que se’ns pugui acusar de manipulació.
Aquí va.
Busquets: Mou nos ha jodido. Esto es una guerra.
Marcelo: Pues no veas lo que nos llega a meter en la cabeza.
Busquets: Ya se nota. Estáis salidos.
Marcelo: Si no os damos, nos somete a sesiones de electroshock.
Busquets: Antes era más divertido.
Marcelo: Ni que lo digas.
Busquets: Te acuerdas cuando hiciste el mono huyendo del Cata Díaz.
Marcelo: Joder que si me acuerdo. Aquello fue la hostia.
Busquets: Todo el mundo se partió el culo.
Marcelo: Fue para descojonarse.
Busquets: Hasta el árbitro lo encontró divertido y no lo apuntó en el acta.
Marcelo: Antes no había chivatos del Comité.
Busquets: Ni de la Uefa.
Marcelo: Perdona tío, voy un momento a pisar a Pedro y ahora vuelvo.
Busquets: ¿??
Marcelo: Es que si no Mou, no me deja vivir.
Fins aquí el tall de la conversa. Però aquesta conversa, com us podeu imaginar, no va ser l’única. Hem recollit talls de Pepe amb Messi debatent sobre física quàntica i el desplaçament dels cossos. De Arbeloa amb Villa, sobre la llei de la gravetat i de Sergio Ramos amb Pedro, al voltant de la resposta cerebral a situacions complexes. Totes elles, converses a 150 pulsacions per minut i amb un valor antropològic excepcional que reivindica la part més bàsica dels nostres orígens. Dit tot això, caldria que no ens avergonyíssim del nostre passat. Som el que som perquè venim d’on venim i els monos, no només són uns parents més propers del que ens podem imaginar, sinó un tronc comú del que hem evolucionat (uns més que altres) fins el nostre dubtós present. Una de les poques diferències entre ells i nosaltres, és que nosaltres juguem a futbol i ells no. Encara que alguns col•lectius humans s’entestin a practicar un futbol que oblida contínuament la pilota per penjar-se dels arbres i anar-se’n per les branques.
Gràcies a Pere Linx hem pogut tenir accés a la conversa integra entre Busquets i Marcelo i que ara reproduïm. El vídeo, fins que algú el despengi, està a Daylimotyon a disposició de tots aquells que ho vulguin. Imprescindible, això sí, saber llegir els llavis. La conversa és en español i així la mantenim per no desvirtuar-la i que se’ns pugui acusar de manipulació.
Aquí va.
Busquets: Mou nos ha jodido. Esto es una guerra.
Marcelo: Pues no veas lo que nos llega a meter en la cabeza.
Busquets: Ya se nota. Estáis salidos.
Marcelo: Si no os damos, nos somete a sesiones de electroshock.
Busquets: Antes era más divertido.
Marcelo: Ni que lo digas.
Busquets: Te acuerdas cuando hiciste el mono huyendo del Cata Díaz.
Marcelo: Joder que si me acuerdo. Aquello fue la hostia.
Busquets: Todo el mundo se partió el culo.
Marcelo: Fue para descojonarse.
Busquets: Hasta el árbitro lo encontró divertido y no lo apuntó en el acta.
Marcelo: Antes no había chivatos del Comité.
Busquets: Ni de la Uefa.
Marcelo: Perdona tío, voy un momento a pisar a Pedro y ahora vuelvo.
Busquets: ¿??
Marcelo: Es que si no Mou, no me deja vivir.
Fins aquí el tall de la conversa. Però aquesta conversa, com us podeu imaginar, no va ser l’única. Hem recollit talls de Pepe amb Messi debatent sobre física quàntica i el desplaçament dels cossos. De Arbeloa amb Villa, sobre la llei de la gravetat i de Sergio Ramos amb Pedro, al voltant de la resposta cerebral a situacions complexes. Totes elles, converses a 150 pulsacions per minut i amb un valor antropològic excepcional que reivindica la part més bàsica dels nostres orígens. Dit tot això, caldria que no ens avergonyíssim del nostre passat. Som el que som perquè venim d’on venim i els monos, no només són uns parents més propers del que ens podem imaginar, sinó un tronc comú del que hem evolucionat (uns més que altres) fins el nostre dubtós present. Una de les poques diferències entre ells i nosaltres, és que nosaltres juguem a futbol i ells no. Encara que alguns col•lectius humans s’entestin a practicar un futbol que oblida contínuament la pilota per penjar-se dels arbres i anar-se’n per les branques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada