dissabte, 14 de maig del 2011

L’ombra de Cruyff

Estant absolutament d’acord que Pedro Dólera segueixi com a entrenador del Primer Equip de l’Europa la propera temporada i que aquesta renovació se l’hi hagi ofert fa quatre setmanes quan encara hi havia alguna opció de classificar-se pel play off i es torni a plantejar ara que tot està decidit, doncs partint d’aquesta base, no entenc que aquest criteri raonat i coherent no es segueixi en altres àmbits del Club. Perquè aquesta mateixa renovació no se l’hi ha ofert a Toni Cosano, entrenador del Juvenil A, amb el que ha fet una campanya més que digna i, a hores d’ara, encara amb opcions d’assolir la Divisió d’Honor? S’està esperant a veure com acaba la cosa per prendre una decisió amb el baix ventre en lloc de fer-ho amb el cap? El protocol i el sentit comú que s’aplica amb el primer equip no val per a les categories inferiors? O és que el problema es circumscriu només amb l’entrenador del Juvenil A que no és del gust de qui mana i ha estat qüestionat des del primer moment, negant-li el suport que institucionalment es mereixia i que l’ha fet remar sempre a contracorrent? Què haurien pogut fer Toni Cosano i Angel Camacho si se’ls hagués donat la mínima cobertura estrictament necessària i ja no parlem de l’ha que ha tingut el Primer Equip? Tant costa pensar només en present i oblidar-se, voluntària o involuntàriament, de preparar el futur amb intel•ligència i sentit comú? O és que tot plegat forma part d’una estratègia per fer un canvi de cromos i el futur ja està predeterminat de fa molt temps? L’ombra de Cruyff és allargada, molt i molt allargada.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Qui mana i ha estat escollit per a fer-ho, té el dret i l'obligació de manar amb el suport de persones amb qui confia plenament. Equivocar-se és també un dret. No tractar tothom de la mateixa manera, també. O és que tractem tos els fills igual? Les coses no són ni blanques, ni negres. Poden ser grises i, fins i tot blaves!

son of belvedere ha dit...

Només faltaria! I el que no mana i no ha estat escollit per fer-ho, té el dret i el deure (jo no li diria obligació) de dir el que pensa encara que aquest no sigui el pensament reglat ni oficial. Cal diferents veus justament perquè els colors no siguin només blancs o negres. El problema és qui, amb l’excusa dels grisos, no té les coses clares i posa ombres a la transparència.