Amposta-Masnou?

Davant un Barça-Madrid, no hi ha cap excusa raonable per triar un Amposta-Masnou, a no ser, està clar, que el teu fill es digui Fuster i jugui a l’equip del Maresme. És cert que contra gustos no hi ha res escrit i que n’hi ha d’haver per a tothom, però també és cert que, un dels avenços de la civilització, és l’educació del gust i el seu refinament. Qui gosaria triar Christina Rosenvinge en lloc de Mahler? Qui ho faria amb Torrente (qualsevol de les parts) a John Ford o Visconti? Qui triaria la rusticitat d’un “elements” o un “legea” en lloc de l’elegància d’un Toni Miró? Em respondreu ofesos: jo! I quedarà clar que encara queda un llarg camí per recórrer. Que, com diria Martí i Pol: tot està per fer. Però, alhora, i no cal desesperar, tot és possible. Traient que siguis la cosina de la Christina, el col•lega del Segura o el pare del Fuster, totes les altres situacions són corregibles, només cal temps i paciència, això sí, molta paciència.