No em vinguis amb històries

La croada contra Pere el Gran

Per tal d’anorrear un adversari tan temible com era Pere el Gran, el Papa Martí IV, que l’havia excomunicat quan conquerí Sicília, va donar els seus reialmes a Carles de Valois, fill del rei de França Felip III l’Ardit, i va fer predicar contra ell una croada per tota la Cristiandat. Catalunya fou envaïda (1285). Però l’heroica resistència de Girona, que va deturar davant dels seus murs l’exèrcit croat; la pesta que va delmar-lo; les victòries navals de Ramon Marquet i Berenguer Mallol, i l’arribada victoriosa de l’estol del gran almirall Roger de Llúria, que havia vençut a Itàlia els estols angevins i s’havia fet senyor de la mar, van obligar els francesos a la retirada, i les desferres de l’exèrcit croat van repassar el Pirineu. Al coll de Panissars els almogàvers i les gents de Roger de Llúria van fer un gran carnatge damunt els fugitius i van recollir un immens botí. El rei de França va morir en arribar a Perpinyà.

Roger de Llúria, de naixement Rogero de Loria, era originari de Calàbria i va arribar a Catalunya amb el seguici de la reina Constança de Sicília quan aquesta es va casar amb Pere el Gran. Des d’aleshores va servir a la corona catalano-aragonesa.

Ens cal saber una mica d’història per argumentar, ajustadament, el nostre present. Quan el senyor Sánchez Llibre reivindica la catalanitat del club que presideix i ho explica per l’origen dels colors blanc i blau, que eren els colors de Roger de Llúria, i ho fa en contraposició dels colors del Barça, que són els colors d’un cantó de Suïssa. Amb aquest pobre i inexacte argument el senyor Sánchez Llibre ens vol venir a dir que l’Espanyol té un pedigrí més català que no pas el Barça.

Senyor Sánchez Llibre, tant el senyor Gamper com el senyor Llúria no són d’origen català, però si que és cert que Catalunya, des de sempre, ha estat una terra d’acollida on tothom que ha volgut s’ha pogut integrar sense cap problema. I la catalanitat no depèn d’uns colors sinó de la predisposició, de la voluntat i dels fets. No n’hi ha prou amb argumentar falsedats, cal, simplement, demostrar-ho.