El Parc Kruger

Pujades CD  2 – CE Europa  3

Juvenils, segona divisió. Grup 13

El Parc Kruger és una de les principals reserves africanes i, sens dubte, la més important de Sud-àfrica. Una reserva natural, tant pel que fa a la flora com a la fauna. En ella es poden trobar una gran varietat i quantitat d’animals en estat salvatge, això el fa un lloc ideal per als safaris fotogràfics i per a tots aquells amants de la natura en estat pur.

Fet aquest preàmbul, us serà més fàcil d’entendre la sensació que he tingut quan, l’expedició del Juvenil D de l’Europa, ha visitat les instal·lacions del Pujades CD per a disputar el seu partit de lliga.

Jo, que he tingut la sort de visitar el Parc Kruger i la desgràcia de “perdrem” al camp del Pujades, puc afirmar amb rotunditat i coneixement de causa que els animals del primer són infinitament més “civilitzats i racionals” que no pas els del segon. És més, sí els barregéssim i els poséssim a tots en una sola gàbia, els del Pujades acabarien per menjar-se als amansits animals del Kruger, no en tinc cap dubte.

No podem dir que no anàvem avisats: Mantingueu-vos en grup. No traieu la ma per la finestra. No baixeu del cotxe. No us endinseu per la selva. No abandoneu els camins. No doneu de menjar als animals. No feu moviments sobtats que puguin excitar als animals. I un munt de recomanacions totes elles per mantenir i salvaguardar la nostra seguretat. Doncs ni així hem pogut restar sans i estalvis. Malgrat observar amb rigorositat totes aquestes advertències no ens hem pogut lliurar de les “mossegades”, cops, improperis, amenaces,...d’uns cubistes essers malignes. Quin ha estat l’error de l’Europa? Primer, intentar jugar a futbol i segon, cometre l’estupidesa i/o la imprudència de guanyar.  

Els animals del Kruger són animals amb un grau d’evolució molt més elevat que els nadius de Can Pujades. Tenen un punt de sofisticació, d’exquisidesa que els fa ser receptius als visitants. Entenen als forasters com a complement de la seva pròpia existència i comparteixen amb ells una relació molt civilitzada. En canvi, els espècimens de l’altre parc, els “pujadets”,  tenen el nivell evolutiu d’una ameba –sent molt generosos en el comparatiu-. Agressius i primaris, rebutgen tota relació civilitzada i el contacte amb qualsevol mena de racionalitat. El seu habitat malsà els fa ser perillosament violents, perquè és en un entorn violent on es troben còmodes i on els seus comportaments irracionals es justifiquen.  

He vist moltes bèsties al llarg de la meva vida, les he estudiat i fotografiat abundosament, però la natura no deixa de sorprendrem constantment i sempre et pots trobar, com avui, especies animals amb les que no comptaves i que són, creieu-me, molt difícils de classificar.

Allà, prop de la Rambla Prim, entre Pujades i Puigcerdà hi ha una clariana en mig de la selva. Els locals hi han pintat unes ratlles al terra simulant un camp de futbol, però no us deixeu enganyar, no s’hi practica cap esport reglat, a molt estirar, unes feres paleolítiques cacen incauts visitants. Allí, en aquell bestioler , no hi trobareu la pau i sí, malgrat tot decidiu anar, no porteu una càmera de fotos per a fer el safari fotogràfic que us han promès, millor aviseu els mossos que facin les fotografies per vosaltres.

Posats a triar, no ho dubteu, aneu al Kruger, allí els animals tampoc saben parlar ni llegir ni escriure, però, quan te’ls mires, com a mínim et somriuen i no li espatllen la moto a l’àrbitre.   

La porta del Kruger