Conversa amb el penis

Com estàs?

No gaire bé. Enyoro les nostres sortides, les sortides i les entrades clar.

No et podràs queixar...

Home, doncs sí. Ara quasi no em treus sinó és per pixar. Però que pateixis de pròstata i em ventilis cada 30 minuts no és, diguem-ne,  la meva activitat preferida.

Els temps estan canviant, ja no soc el que era i tu no estàs gaire millor. Has perdut aquell ímpetu juvenil, aquella empenta prodigiosa, aquella energia inesgotable, aquell desig insaciable, sense mesura. Els anys han passat per a tots dos, ja pentinem canes i, i ... estic cansat de tantes mentides. Justament d’això volia parlar-te. He decidit operar-me.

Operar-te? Estàs malalt?

No, és difícil d’explicar...molt difícil. Vull canviar de sexe. Vull ser una dona.  

Què vols què?

Amputar-te. Prescindir de tu i de les teves dues motxilles.

T’has tornat boig? Desprès de tota una vida junts,...amb les coses que hem fet plegats,...

Mai m’has agradat. Sempre t’he arrossegat com un càstig de la naturalesa i ja n’estic fart. Està decidit, serè una dona i no ens tornarem a veure mai més.

No m’ho pots fer això. És cruel i tremendament injust. 

No hi ha marxa enrere.

Doncs cedeix-me. Fes de donant a un necessitat. Si tu no em vols fes que altres em tinguin. Potser així, algun dia, et pugui fer sentir el que has fet sentir a totes les dones que has tingut.

Tu creus que és una bona idea?

I tant! Passaria de ser el teu representant, el teu comercial, a endreçar-te el magatzem, que si t’he de ser sincer, et fa molta falta i t’ho dic jo, encara que per a tu només sigui un “penjat”.