Traïció

La traïció sempre és una vilesa que cometen els altres. En el nostre cas, en canvi, sempre està justificada, sempre respon a designis molt interioritzats als que no ens podem negar.
La traïció dels altres, la veritable traïció, és intolerable, reprovable i extremadament difícil de perdonar. La nostra, bé, la nostra mai és traïció, és simplement debilitat o fidelitat a un mateix, hauria de ser perfecta i fàcilment perdonable. És més, la persona traïda, sí aquesta persona és l’altra, ha de ser tolerant, comprensiva i entendre la traïció com una debilitat humana indefectiblement assumible i d’obligada acceptació.
Sí l’altra és la que traeix i jo el traït, el mon s’enfonsa, el sol es glaça, el fet és d’una monstruositat fora de tota mida i, l’autora, una persona sense escrúpols ni sentiments que ha de ser proscrita i cremada, sense compassió, al foc de l’ infern.
Objectivament, la traïció no varia, només varia la perspectiva des d’on es percep.