El xut amb l’esquerra 

Faltaven poc més de trenta minuts pel final del partit i l’entrenador el va fer escalfar. Quan en faltaven 10, el va cridar. Es va treure el xandall i, neguitós, va esperar a la banda fins que, dos minuts desprès, es va produir el canvi. Per endavant, vuit minuts per a jugar a futbol i l’agradable sensació de sentir-se útil.

Vuit minuts de gloria, amb el temps cristal·litzat, mentre la pilota viatjava a la velocitat de la llum en sortir del seva bota esquerra. Un xut amb la cama “dolenta” per visualitzar la gestió de l’adversitat i correspondre amb generositat a la confiança dipositada. Vuit minuts, que podien semblar poc, com quan estàs en una companyia estimulant o bé, ficat en un llibre apassionant que no voldries que s’acabés mai. Vuit minuts per sumar, a la recerca del resultat més just i amb el convenciment d’haver fet el que calia. Vuit minuts per a fer el ple, sí es sap interpretar bé.