Lliçó d’humilitat

Fa pocs dies va tenir lloc al CAT (Centre Artesà Tradicionarius)  el lliurament anual del Premis Vila de Gràcia 2008. Premis en reconeixement a aquelles entitats, col·lectius i persones que han destacat per la seva tasca cívica, social, educativa, innovadora,...dins el teixit social gracienc.

El premi a la millor actuació comunicativa i/o difusió va ser per a Conxa García i el seu programa Ones de Dones de Ràdio Gràcia.

El premi va ser un més del 9 que es varen repartir en total. Però la seva singularitat, el fet pel que el vull destacar, va ser, justament, quan la premiada es va adreçar al públic assistent per a donar les gràcies. Ja al final del seu breu parlament va recordar, amb emoció continguda: “Aquesta mateixa tarda intentava explicar-li a la meva mare –la meva mare pateix alzeimer- que m’havien concedit un premi, un premi que em feia molta il·lusió. La meva mare em mirava amb cara de sorpresa, sense entendre ben be el que li volia dir i al cap de 10 minuts ja ho havia oblidat completament”. I acabava dient la Conxa: “Quina gran lliçó d’humilitat”.

Enorme Conxa, enorme la lliçó que has rebut i la lliçó que ens has donat.