El final del principi

Per caure s’hi havia d’estar a dalt i nosaltres hi hem estat i no tinc cap dubte que, molt aviat, hi tornarem a ser-hi. A algú li havia de tocar i aquest cop hem sigut nosaltres els tristament designats. Les matemàtiques i la justícia són disciplines molt allunyades en el seu sentit més profund i a voltes oposades. Per números, i això és irrefutable, hem perdut una categoria, però no la categoria. Per justícia, treball, cor, implicació i compromís l’hauríem d’haver mantingut sobrerament. Però les coses van així i el que hauria de ser, poques vegades coincideix amb el que realment succeeix. No us mortifiqueu, no li doneu més voltes, heu estat, hem estat un digníssim equip de Divisió d’Honor i ningú ens podrà posar la més mínima objecció.

Traiem pit i aixequem el cap, molts clubs voldrien ser com nosaltres, estar en la nostra pell; moltes persones es conformarien en ser una pàl·lida ombra del que som i representem.

Estem tocats, certament, perquè el sentiment és molt profund i l’estimació molt gran. La nit serà llarga, serà dura i ens visitaran les ombres. Però demà tornarà a sortir el sol i tornarem a començar. La vida segueix per a plantejar nous objectius, nous reptes que ens rescabalin dels mals moments.

Teniu el meu reconeixement, la meva estima, la meva admiració. Permeteu-me que vesi llàgrimes d’emoció i deixeu-me, ni que sigui per un instant, formar part d’aquest equip del que em sento profundament orgullós.

Sabem caure, però el que fem millor és aixecar-nos. Que ningú ho dubti.