Game over

Em diuen sovint que soc procliu als jocs de paraules, quan el que penso és justament el contrari, que són les paraules les que juguen amb mi. I encara aniria mes lluny, que les paraules, les mateixes paraules, són les que veritablement estan en joc. La pròpia supervivència de tota una llengua és la que està en joc i amb això no s’hi juga. És un escenari molt perillós i d'incert futur. I sí malgrat tot hi hem de jugar, apostem fort per aquelles paraules que ens són pròpies i ens defineixen. Apostem sense reserves per una llengua que si no té el nostre suport i complicitat, probablement s’extingirà. Aleshores, ja no podrem fer jocs de paraules ni res que se li assembli. El joc haurà arribat, malauradament, a la seva fi.