dilluns, 2 de març del 2009

Thank you

Gràcies Mahler per fer-me dolç el tràngol de morir a Venècia.

Gràcies Groucho per fer de les paraules l’argument més punyent.

Gràcies King Kong per ensenyar-me que es pot morir per amor sense por a fer el ridícul.

Gràcies Hitchcock per obrir-me una finestra des d’on veure una realitat plena de matisos i textures.

Gràcies Marilyn per les teves corbes perfectes i la teva desesperació imperfecta.

Gràcies Lubitsch per l’art de la subtilesa.

Gràcies Bogart per saber guanyar fins i tot quan perdies.

Gràcies John Ford per omplir de paisatges els meus somnis infantils.

Gràcies Woody Allen per fer-me addicte a Manhattan.

Gràcies Ginger i Fred per donar-me ales quan tot era fosc.

Gràcies Fellini per regalar-me els teus records.

Gràcies Michael Curtiz per bastir-me el refugi al que sempre torno.

Gràcies Howard Hawks per l’elogi del grup, per l’equip invencible.

Gràcies Mr. Belvedere per tot i em quedo curt.