Jo soc el meu rival

Can Buxeres 4 – Europa D 7
Cadet segona divisió

La falta de tensió i concentració acostuma a donar ales als rivals. La qualitat tècnica, tan individual com col·lectiva, de poc serveix si la predisposició no és l’adequada. Cert que no sempre es pot estar endollat al cent per cent, el desgast d’una llarga temporada i les situacions de visible superioritat fan que la motivació es relaxi, donant com a resultat que les opcions d’un i altre equip s’equilibrin.

Així ha estat durant els primers 40 minuts. Una primera part de despropòsits, on un Europa “generós” s’ha dedicat a regalar gols i ocasions al rival, al mateix temps que fallava, increïblement, les que generava davant la porteria local.

Un descans balsàmic i, segurament, unes indicacions oportunes per part del mister, han girat l’equip com un mitjó. Una sortida en tromba ha desballestat l’equip rival i ha doblegat la seva resistència d’una manera inqüestionable. Cinc gols, que podrien haver estat deu, en una segona part molt complerta on l’equip s’ha retrobat amb les bones sensacions i s’ho ha passat be, combinant, tocant i jugant a futbol.

El públic fidel, que ha suportat estoicament la fina i persistent pluja, ha gaudit d’un bon espectacle a estones i ha pogut comprovar que, quan aquest equip vol, quan aquest equip s’hi posa, és capaç de superar-se a sí mateix, que, en definitiva, i ho segueix-ho pensant, és el rival més perillós que tenen.