Ecosistema en perill?

Ja comença a fer pudor aquest corrent crític cap a els transvasaments d’animals i plantes d’un país a un altre, d’un continent a un altre i d’una zona geogràfica concreta a una altre molt distant. És realment un perill per l’ecosistema la introducció al nostre país del musclo zebra, el cranc americà o el peix dojo que competeixen per la subsistència amb les especies autòctones? Realment creieu que és un drama ecològic irreversible i d’incalculables conseqüències? O potser només es tracta d’un nou estadi en l’evolució constant del nostre planeta? Perquè han de ser sempre dolents i perillosos els canvis, quan al llarg de tota la nostra Història s’ha demostrat que, justament els canvis, han estat el motor de l’evolució i el progrés?

Que en penseu de les següents afirmacions: “A Europa, la Mediterrània és l’àrea marina més amenaçada; en concret 1.313 especies d’altres mars dificulten la viabilitat de les locals en una franja de 2,5 milions de quilòmetres quadrats”

Que us assemblaria si la canviéssim una mica i digues una cosa així: “A Europa, la part occidental és l’àrea més amenaçada; en concret 3 milions d’immigrants procedents de països africans, asiàtics i Sud- americans dificulten la viabilitat dels locals posant en greu perill la seva supervivència”

Inacceptable, no? O és que algú segueix pensant que la pressió del musclo zebra sobre el pobre musclo autòcton de l’Ebre és més determinant per l’ecosistema que la d’un immigrant de Gàmbia sobre un peó de la construcció a Almeria?

Deixem que els musclos es busquin la vida i els gambians puguin alimentar dignament les seves famílies.