dijous, 26 de març del 2009

La paraula és capital

No m’agrada gens el caire que estan agafant les coses.

Tot lo que mos fa mal, mos cou.

Ummm, continua, segueix, no paris.

No facis més la camberra que t’està mirant tothom.

Alondres, pinsans i caderneres, de totes les aus, les primeres.

Tens una actitud incomprensiblement tirana amb la teva filla.

Ni cosia, ni cantaba, en realidad, no hacía nada.

Els ganivets que tallin els deixes al calaix.

Aquest nou cap que tens mana massa.

Te quito la falta porque me vale tu excusa.

Ja carta a la bústia i jo no tinc la clau.

Ankara que no t’agradi hi has d’anar.

És molt millor que te’n vagis a eskampa la boira.

Tinc un nou amman i em va de conya.

Cada vez que necesita algo, lusaka del armario.

Hemos subido hasta aquí para no ber na.

Para maribo, el Juan, que tiene más pasta.

I si fem que aquesta cantonera sigui roma?

Para tomar el te eran siete.

Ha noi, ja t’ho deia des de fa temps.

Mi papeete no se parece en nada a mi abueelete.

Hi ha cara cas que és per a llogar-hi cadires.

Li manca una mica d’experiència.

Os lo dije y no me hicisteis ni caso.

Estic gelat i tot ma cao de les mans.

Ba mako, fes-me un favor.

Aquest Banc no so fia de ningú.

Kigali que no estic.

Hara re todo lo que esté en mi mano.

Quan m’hi vaig adonar, ja estava cayenne.

Lo jor que te puede pasar es que se acabe esta tonteria.