La Junta Directiva i l’ornitorinc
Diu la saviesa popular que a totes les famílies hi ha una ovella negra. Com que l’afirmació té connotacions despectives cap el color negre i alhora marcadament racistes, prefereix-ho eliminar l’al·lusió al color de l’ovella i a la mateixa ovella i canviar-la per un ornitorinc.
És a dir, allà on diríem ovella negra, ho substituirem per ornitorinc, animal molt més ajustat al tema com veureu immediatament.
Doncs tornem a començar. Diu la saviesa popular que a totes les famílies hi ha un ornitorinc i jo afegiria, i a totes les Juntes Directives de Clubs de Futbol, també.
Per saber que cony és un ornitorinc, és preceptiu definir-lo i descriure algunes de les seves característiques més comuns i que el diferencien de la resta d’animals del seu entorn.
Entrem en matèria. Un ornitorinc és un animal originari de Tasmània, compatriota del mateix dimoni de Tasmània, i que s’anomena així, perquè només té un sol orifici de sortida corporal per on evacua totes les seves necessitats fisiològiques.
A primera ullada, sembla un caprici de la naturalesa, un ésser mal evolucionat o simplement, el producte d’un creuament entre animals de diferent espècie en una nit boja.
No té una boca corrent, sinó un bec corni com les tortugues i la majoria d’aus. Com les tortugues, es mou lentament, i com les aus, li agrada fer molt de soroll batent les seves ales i estarrufar-se davant l’audiència per donar-se importància.
Conserva característiques reptilianes i es reprodueix per ous mitjançant una cloaca i d’això n’ha fet llibre d’estil i un senyal identitari.
Es manté la major part del temps sota l’aigua i s’amaga en túnels, webs i fòrums de dubtosa integritat. I és aquí on acostuma a dipositar els seus ous i les seves defecacions.
No és un animal especialment actiu i la poca activitat que desenvolupa acostuma a ser de nit amb certes similituds vampíriques. De dia mandreja i passa figues.
S’alimenta de plantes, petits crustacis, cap-grossos i cucs de tot tipus. És voraç i en una sola nit pot cruspir-se l’equivalent al seu propi pes. El seu apetit no té límits.
Atenent a la descripció realitzada, a que tots teniu un ornitorinc a la família i ara us resulta més fàcil identificar-lo?
Diu la saviesa popular que a totes les famílies hi ha una ovella negra. Com que l’afirmació té connotacions despectives cap el color negre i alhora marcadament racistes, prefereix-ho eliminar l’al·lusió al color de l’ovella i a la mateixa ovella i canviar-la per un ornitorinc.
És a dir, allà on diríem ovella negra, ho substituirem per ornitorinc, animal molt més ajustat al tema com veureu immediatament.
Doncs tornem a començar. Diu la saviesa popular que a totes les famílies hi ha un ornitorinc i jo afegiria, i a totes les Juntes Directives de Clubs de Futbol, també.
Per saber que cony és un ornitorinc, és preceptiu definir-lo i descriure algunes de les seves característiques més comuns i que el diferencien de la resta d’animals del seu entorn.
Entrem en matèria. Un ornitorinc és un animal originari de Tasmània, compatriota del mateix dimoni de Tasmània, i que s’anomena així, perquè només té un sol orifici de sortida corporal per on evacua totes les seves necessitats fisiològiques.
A primera ullada, sembla un caprici de la naturalesa, un ésser mal evolucionat o simplement, el producte d’un creuament entre animals de diferent espècie en una nit boja.
No té una boca corrent, sinó un bec corni com les tortugues i la majoria d’aus. Com les tortugues, es mou lentament, i com les aus, li agrada fer molt de soroll batent les seves ales i estarrufar-se davant l’audiència per donar-se importància.
Conserva característiques reptilianes i es reprodueix per ous mitjançant una cloaca i d’això n’ha fet llibre d’estil i un senyal identitari.
Es manté la major part del temps sota l’aigua i s’amaga en túnels, webs i fòrums de dubtosa integritat. I és aquí on acostuma a dipositar els seus ous i les seves defecacions.
No és un animal especialment actiu i la poca activitat que desenvolupa acostuma a ser de nit amb certes similituds vampíriques. De dia mandreja i passa figues.
S’alimenta de plantes, petits crustacis, cap-grossos i cucs de tot tipus. És voraç i en una sola nit pot cruspir-se l’equivalent al seu propi pes. El seu apetit no té límits.
Atenent a la descripció realitzada, a que tots teniu un ornitorinc a la família i ara us resulta més fàcil identificar-lo?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada