dimarts, 2 de setembre del 2008

Quan madurin els caramels

Un estudi recent fet a Suïssa amb nens entre 4 i 7 anys per esbrinar el grau d’altruisme i generositat dels essers humans i quan i com comença a desenvolupar-se, ens ha donat resultats bastant previsibles. Es varen fer 2 grups, un amb nens de 4 i 5 anys i l’altre de 6 i 7. La prova consistia en donar a cada nen 2 caramels i preguntar-li, a soles, com pensava repartir els caramels amb el seu amic X, i se li mostrava una fotografia del seu millor amic. El grup de 4 i 5 anys va ser categòric i monolític en les seves respostes, tots sense excepció, van afirmar que no pensaven repartir els caramels, que es quedaven amb els 2. En canvi el grup de 5 i 6 anys es va mostrar objectivament més madur i l’immensa majoria estaven disposats a compartir el 50 % dels caramels, és a dir, donarien un caramel al seu amic. La cosa canviava lleugerament si la foto presentada era d’un altre nen de la classe, però no del seu amic, aleshores la generositat es girava en un cert recel i molts dels nens no estaven disposats a compartir el seu botí.
A la vista d’aquest estudi podem afirmar que l’altruisme i la generositat tenen una relació directa amb el grau de maduresa de les persones.
Portem-ho al futbol, al futbol de base per ser més concrets i a un equip de juvenils per encara ser-ho més. Observem tots els jugadors, els 20 o 25 d’un equip, i veiem com es mouen en un partit. Ràpidament i sense gaire esforç apreciarem aquells jugadors que passen la pilota, els que la passen poc o els que no la passen gens. Veurem molt clarament els que comparteixen i socialitzen el joc, els que juguen en equip i els “gana”, els que es queden amb tots els caramels de la bossa. Els jugadors amb una personalitat madura acostumen a passar la pilota, a entendre el joc col·lectivament , a ser altruistes i generosos. En canvi els jugadors emocionalment immadurs tendeixen instintivament a retenir la pilota en excés producte d’un creixement no resolt. Malgrat tot no cal arribar a l’extrem de donar la pilota al contrari, aquesta manca d’altruisme serà perfectament acceptat i perdonat. El futbol és un mirall, a voltes cruel, que ens retorna la imatge del que realment som sense possibilitat d’engany. Si som madurs repartirem els caramels per a gaudi de tots, si no ho som agafarem un dolorós empatx.