La invasió dels innocents?

Els nens de tot el món estan profundament implicats en un joc emocionant que anomenen “la invasió”. Els pares pensen que és un joc inofensiu i entranyable fins que descobreixen que la invasió és certa, i que els extraterrestres estan utilitzant els nens per aconseguir el control de la Terra.
Aquest és l’argument d’un relat de Ray Bradbury i seria perfectament identificable en molts àmbits en els que ens movem habitualment. Estem envoltats de nens petits i no tan petits, persones immadures amb tics i comportaments infantils que amb els seus jocs, aparentment innocus, soscaven qualsevol dinàmica de treball fins el punt de desactivar-la. Aquests nens grans acostumen a ser egoistes i egocèntrics, sense capacitat per compartir i enormes dificultats per treballar en grup. Són indolents i destructius i fugen de les responsabilitats com el gat escaldat de l’aigua bullint. Són negatius i poc participatius si l’activitat que s’executa no va en la línia que els hi és satisfactòria, si el camí triat no és del seu gust, es mantenen al marge esperant que tot fracassi i no fan res per no equivocar-se. Aquests nens no tenen res d’innocent, els innocents som els que patim els seus continus estirabots. Es podria dir que el seu comportament correspon a no se sap quina estranya voluntat extraterrestre amb l’única intenció de quedar-se sols a la Terra i fer d’ella el lloc més trist, fosc, avorrit i terrible de tota la galàxia.
Aliè a aquests “aliens”, avui he fet dues coses bé i demà, demà intentaré fer-ne tres.