Pobre Simón Bolívar

Un estudi calentet, calentet fet pel Centre d’Estudis Sobiranistes assegura que un 35% dels catalans estan a favor de la independència. En números bruts serien al voltant de dos milions de persones que veurien amb bons ulls una separació d’Espanya. Curiosament el col·lectiu unionista, és a dir, aquells que no estan per la labor i voldrien seguir lligats de mans i peus al veí del toro i la pandereta, són bàsicament els immigrants llatinoamericans que viuen i treballen dins el territori català. I dic curiosament perquè els seus països d’origen varen ser tossudament independentistes respecte a la “madre patria” sense defallir en els seus propòsits de separació fins aconseguir-ho, desprès de molts episodis dramàtics i dolorosos. Els fills de Simón Bolívar, faltant a la memòria del seu heroi, han esdevingut novament esclaus i dependents d’un país irreversiblement colonialista, deixant en evidència dos-cents anys d’història i al pobre Simón amb el cul a l’aire. És com posar-li aigua al vi per rebaixar-lo, diluir-lo i que perdi la seva personalitat, les característiques que el defineixen i el fan un producte valuós.
Dos milions de persones pot ser poc o pot ser molt segons el raser que es faci servir. Però posats en fila, l’un darrera l’altre, jo seria incapaç de comptar-los.