Amarcord (1973)
Federico Fellini va fer amb aquesta pel·lícula un exercici de nostàlgia brillant, va exorcitzar els seus dimonis i ens va regalar una obra mestra que millora amb el pas dels anys. Retrat d’una època però també un compendi ajustat de la manera de fer i entendre el cinema per part de Fellini. Pel·lícula plena de moments antològics i que restaran per sempre en l’imaginari dels amants del setè art. Nino Rota, genial com sempre, li posa la música per acabar d’arrodonir una inoblidable experiència.
No sempre és significatiu però cal saber que Amarcord va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa aquell any i que el poble de Rimini va quedar gravat per sempre en la memòria del GPS de molts viatgers sentimentals.
Federico Fellini va fer amb aquesta pel·lícula un exercici de nostàlgia brillant, va exorcitzar els seus dimonis i ens va regalar una obra mestra que millora amb el pas dels anys. Retrat d’una època però també un compendi ajustat de la manera de fer i entendre el cinema per part de Fellini. Pel·lícula plena de moments antològics i que restaran per sempre en l’imaginari dels amants del setè art. Nino Rota, genial com sempre, li posa la música per acabar d’arrodonir una inoblidable experiència.
No sempre és significatiu però cal saber que Amarcord va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa aquell any i que el poble de Rimini va quedar gravat per sempre en la memòria del GPS de molts viatgers sentimentals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada