No toqueu els nens 

El cas: el CE Europa busca delegats per als seus equips de base. Els busca fora de les seves “fronteres” i que no tinguin cap relació de parentiu amb els jugadors. És a dir, persones que vulguin col•laborar desinteressadament, sense cap mena de retribució per part del club, exercint les funcions de delegat d’algun dels equips formatius que té l’entitat.

El motiu: el CE Europa necessita, com qualsevol altre club amb categories formatives, persones que ocupin el càrrec de delegat acompanyant als entrenadors en el seu peregrinatge i desenvolupant una tasca fonamental per la bona marxa dels equips i, conseqüentment, per l’entitat que representen. 

La clau: el CE Europa vol, per ocupar aquesta figura determinant, persones sense cap vincle familiar amb els jugadors, en contra del que ve sent habitual des de temps immemorials, on els pares realitzen aquesta complexa tasca amb les avantatges, i també amb els inconvenients, que aquesta situació genera. 

El perill: algú em pot explicar quina mena de persona pot estar interessada en fer de delegat d’un, per exemple, equip d’alevins de segon any sinó té cap vincle familiar que li compensi l’enorme inversió de temps sense rebre res a canvi? Algú pot garantir la bondat de les seves intencions? Algú està en disposició d’assegurar que no hi haurà cap mena de problema obrint una porta amb dubtosos i, tan de bo m’equivoqui, perillosos resultats? 

La conclusió: entenc que el CE Europa vulgui evitar un mal endèmic que li genera un cert conflicte, però no es pot tapar una esquerda provocant un esvoranc. El problema dels delegats/pares al CE Europa, i a qualsevol altre club, no és tant el fet de ser pare, sinó quina mena de pare s’és i la intel•ligència emocional del subjecte en qüestió. Al CE Europa hi ha hagut delegats fantàstics que no han tingut que renunciar a la seva condició de pares i que han exercit les seves funcions amb una solvència i una equitat impecable. 

La proposta: si el CE Europa vol evitar problemes de present, i també de futur, i resoldre així una situació espinosa, no cal inventar res, només cal buscar els delegats on els ha de buscar, on sempre han estat, però que apliqui criteris de selecció que s’ajustin al que tots tenim al cap. Ficar estranys en un vestuari de nens i nenes, sense cap aval familiar, pot ser la pitjor decisió que haurà pres mai el CE Europa.