Els aliens 

No entenc, amb aquesta dèria de posar-li nom a les coses, el fet d’anomenar unionistes a aquells que, des de Catalunya, volen seguir sent espanyols. La cosa ja grinyola de base, el seu punt de partida és equivocat i el concepte que es pretén incorporar no té res a veure amb la relació actual entre Espanya i Catalunya. Perquè no dir les coses pel seu nom? A que ve aquest ús abusiu i desafortunat de l’eufemisme? Tant costa qualificar allò que es vol definir amb l’apel•latiu que li correspon? 

El mal anomenat unionisme del espanyols que viuen a Catalunya, però que mai seran catalans (per voluntat pròpia), s’hauria de denominar, per ser exactes i precisos, com a dependentisme. És això i només això el que pretenen amb el seu predicat i és això i només això el que volen mantenir per a ells, els seus fills i els fills dels seus fills. Perpetuar una forma de dependència que ja els hi va bé i els permet viure en un estat de semi inconsciència confortablement assumida. Gossos mesells lliurats a un amo que els sotmet i els manté estacats en una captivitat embrutidora. 

Els espanyols que viuen a Catalunya, i volen seguir depenent d’Espanya, no busquen la unió, sinó la uniformitat i, en el final del procés, diluir-se en una identitat tan aliena a la racionalitat com el monstre que martiritzava a la Sigourney Weaver a l’Alien de James Cameron.