Espanya reconeixerà Catalunya 

Ara faré de futuròleg i, sense cap mena de bola de cristall, aventuraré allò que probablement passarà d’aquí a no res. 

Quan Catalunya hagi, per fi, aconseguit la independència, Espanya, la hostil Espanya, serà un dels països que més ràpidament la reconeixerà. I la reconeixerà, no per cortesia, sensibilitat, companyonia, bona voluntat, justícia o generositat, ho farà per una causa més bàsica, pràctica, prosaica i gens idealista, senzillament, per diners. 

Espanya pot ser un país anacrònic, intransigent, filibuster, despòtic, fatxenda, reaccionari i, per a molts, obsolet; però Espanya conserva un poderós instint de supervivència capaç de vendre’s l’ànima al diable per un misèrrim rosegó de pa. La pela és la pela, diu el Gènesi econòmic, i Espanya ho té molt clar des de que la terra és rodona. 

Espanya no posarà en risc la seva precària viabilitat amb la negació d’una evidència incontestable i amb una oposició contraproduent davant d’un fet consumat com la independència de Catalunya. I no ho farà per pura economia de supervivència que és, en definitiva, el que acaba determinant la relació entre els països. 

Una vegada hagi superat el dol de la pèrdua, Espanya no es podrà permetre el luxe de crear un conflicte que perjudiqui els seus interessos. Interessos com per exemple: el que més del 70% de les seves exportacions travessen territori català en el seu viatge cap al món. Limitarà Espanya el seu accés a Europa posant fronteres, aranzels i peatges allà on no n’hi ha i allà on no li convé? Està clar que no. De la mateixa manera que, amb el monstruós deute que acumula Espanya, no es pot permetre no reconèixer Catalunya, eximir-la d’aquest deute i assumir-lo tota sola. 

Espanya sense Catalunya no podrà mai eixugar el que deu i, per tant, necessita negociar amb una Catalunya independent un pacte econòmic que faci una mica més viable el compliment dels compromisos adquirits. El deute serà, sense cap mena de dubte, una moneda de canvi per arribar a acords fins ara impensables. 

És evident que, en aquestes circumstàncies, Espanya tindrà, tant o més interès que Catalunya, en que aquesta sigui reconeguda internacionalment i segueixi formant part de la UE com a Estat de ple dret.