True stories 

Les històries del CE Europa cada cop són més elaborades, versemblants i amb un guió força cinematogràfic. Veieu sinó el cas més recent de la casa i que fa referència a la trajectòria dels entrenadors dels equips de referència d’aquesta temporada: el Primer Equip (evidentment) i el nou Europa B. 

El Primer Equip amb un entrenador repetidor i amb cinc anys al Nou Sardenya. L’Europa B, per contra, amb un entrenador acabat d’arribar. Tots dos amb l’objectiu de fer-ho bé i portar als respectius grups el més amunt possible. 

El Primer Equip s’ha classificat en 4art lloc i, en conseqüència, en disposició de disputar el play-off. L’Europa B, per la seva banda, encara ho ha fet millor i ha quedat subcampió de grup i amb accés a disputar la promoció per pujar de categoria. 

El Primer Equip ha fracassat en l’ intent i ha caigut clara i justament a les primeres de canvi sense marcar cap gol i encaixant-ne 3. L’Europa B, per no ser menys que el seu germà gran, també ha caigut inapel•lablement davant un rival molt superior i tampoc ha aconseguit l’ascens. 

Dos tècnics, dos equips, dues bones temporades (segurament per damunt de les seves possibilitats), dos èxits de classificació (el B per damunt de l’A) i un mateix (i dolorós) final per no ferir susceptibilitats ni proposar greuges comparatius. Fins aquí les dues trajectòries paral•leles i semblants com dues gotes d’aigua.

Fins aquí i prou. A partir d’aquí la perplexitat i la incoherència. A mateixa trajectòria i a mateixos resultats, diferent solució. 

L’Entrenador del Primer Equip no només ha estat felicitat pública i repetidament, sinó que se l’hi ha renovat el contracte. En canvi, l’entrenador de l’Europa B, en el seu primer any al Club i amb els mateixos resultats que el seu homònim, ha estat fulminat. Destituït del seu càrrec per portar un equip, fet de retalls i cosit amb agulles de cap, a disputar una promoció en una de les categories més bèsties i salvatges que he vist mai.

Perquè a un entrenador, al que li ha costat 5 anys disputar un paly-off i l’acaba perdent, se li renova la confiança i a un altre que en el seu primer intent aconsegueix el mateix objectiu (salvant les distàncies) se’l fa fora sense donar-li cap més oportunitat? 

Potser tot és més senzill del que sembla a primera vista i que, malauradament, reforça la teoria (molt estesa) de que el Primer Equip no havia de pujar i el B, sí. Com s’entén sinó que els mateixos resultats obtinguin premis tan oposats? 

Desprès ens voldran fer creure amb paraules, metàfores, semàntiques i subterfugis, el que els fets, obstinadament, desmenteixen. 

Perquè sempre he tingut la sensació de que aquesta pel•lícula ja l’ha havia vist? 

Que dimiteixi el guionista!!!