Girona 

Voleu saber de que parlen els plumífers a les seves cròniques quan es refereixen a que un Club està ben viu? Doncs només heu de repassar el play-off del Girona davant l’Alcorcón. 

Uns jugadors que s’ho creuen, perquè des del Club els hi fan creure. Una directiva que no té dubtes i no només s’ho creu, sinó que ho vol i posa tots els mitjans per aconseguir-ho. Uns aficionats entusiastes que acompanyen en massa (600) al seu equip en el desplaçament a camp contrari. Una afició que omple de gom a gom (9.300) la graderia de Montilivi (els 4 costats) a la tornada i 2.000 persones s’ho miren en una pantalla (que posa el Club) al carrer per manca de places. Una logística que afavoreix el soci i simpatitzant amb uns preus d’AVE a Madrid pràcticament regalats. Una connexió extraordinària de la Ciutat amb el seu equip. Una complicitat sense retrets nuada per objectius comuns. 

Si això no és un Club viu, s’hi assembla molt. I és clar, amb aquesta determinació, el Girona ha passat l’eliminatòria amb solvència i està a només 2 partits de l’ascens a Primera. 

Amb una mica de sort, l’any que ve podem tenir 2 equips catalans a la Lliga.