Europaleks

Arrel de la darrera entrada penjada pels amics d’Arrels Europeistes a la seva web fent referència al desplaçament a Aranda de Duero, no puc deixar passar l’ocasió de mostrar-me en total desacord amb els seus incendiaris i poc enraonats plantejaments. La meva discrepància, malgrat ser cordial, no pot ser tèbia. 

Pel que fa a la representació oficial per part de la directiva, queda molt clar que per a un Club amb només tres directius i 1 amanuense, que dos d’ells (66%) es desplacessin amb l’Equip és tot un èxit de participació, al marge d’una evident demostració de compromís. Penseu sinó, que en el desplaçament a Castellbisbal (30 quilòmetres) per veure la promoció de l’Europa B, només hi va anar el seu President (i va arribar tard). 

Pel que fa al segon punt, que Arrels denuncia apassionadament, i que fa referència a la logística del desplaçament del Primer Equip i als mitjans utilitzats per a l’ocasió, torno a discrepar enèrgicament. Un viatge de 9 hores és com una jornada laboral (per als que encara la tenen). Una jornada que la majoria de mortals estan capacitats per suportar-la i no veig perquè els futbolistes no ho hagin d’estar. Amb l’afegit, si se’m permet, d’aprofitar aquest temps preciós per estrènyer els vincles d’amistat entre els diferents membres de l’equip, apropar-los vivencialment i establir uns lligams de complicitat que desprès, amb tota seguretat, es traslladaran al terreny de joc. I si, atenent a aquesta oportunitat única, poden ser 9 ó 10 hores, perquè deixar-ho en 6?

Em dol, des de la consideració i l’afecte, que alguns puguin pensar (i insinuar) que la directiva no estava per la labor de pujar l’equip de categoria. Què no tenien cap interès en superar eliminatòries i aconseguir el que tots els socis (tots?) desitjaven. Si hi ha diners a cabassos. Si hi ha una gestió econòmica modèlica. Si es tenen recursos i estan ben gestionats. Si el Club està sanejat i la seva salut és satisfactòria. Si gaudeix del suport popular i la vinculació al teixit social del seu entorn és immillorable. Si els sponsors fan cua per ajudar al Club. Si...com pot haver algú, amb quatre dits de front, que pugui pensar que la directiva no volia l’ascens? 

La darrera queixa (de moment), la que fa referència al suposat abandonament per part del Club a aquells que viatjaven en autocar, no té raó de ser. Els socis de l’Europa han d’estar perfectament capacitats per ocupar-se dels seus propis afers i han d’abandonar aquesta actitud malaltissa de la dependència. L’Estat, els pares, la Directiva,..ja està bé de delegar responsabilitats i no assumir-ne les pròpies. Els socis de l’Europa viuen en un estat permanent d’infantesa, innocència i despreocupació que els impossibilita la maduració. Si no superen la fase anal en la que estan instal•lats no hi haurà manera que posin en marxa un trist autocar. 

Per acabar, i per no avorrir més, posar de manifest la meva profunda inquietud per l’anunci de que el soci “ho sabrà tot”. Collons! Amb la tranquil•litat que vivia el narcotitzat soci i ara aquesta maleïda europaleks que amenaça la seva letargia. A que venen aquestes ganes i/o aquest interès en fer-los savis? No anem bé amics d’Arrels, no anem bé. Desprès us queixareu de que el personal us mira amb recel i desconfia de les vostres intencions. No es pot sacsejar les consciències de la gent i esperar que aquesta et doni les gràcies i, com si res, cliqui “m’agrada”. 

Sigueu prudents amics d’Arrels, no feu tant soroll, que podeu despertar al monstre.