Allò que el vent s’endugué 

Diuen les cròniques que venen d’Aranda que els exercits escapulats han sucumbit a la força del vent. Un vent hostil que s’ha aliat amb l’enemic i ha fet naufragar el vaixell gracienc. Diuen les cròniques que venen d’Aranda, que el somni s’ha acabat i que l’Europa ha caigut amb la cara ben alta -sempre es cau amb la cara ben alta quan les cròniques venen del costat dels caiguts-. Diuen les cròniques que venen d’Aranda que s’ha tingut mala sort amb el sorteig, el vent en contra i la conjunció dels planetes descentrada. Diuen les cròniques que tornen d’Aranda que els que dirigeixen els destins del Club creien cegament en la remuntada i així ho van explicar. Diuen, fins i tot, que la gent, la bona gent, s’ho va creure. Diuen les cròniques que arriben d’Aranda que ha estat un orgull tornar als play-off i que el proper any es tornarà a intentar. Diuen les cròniques... que la Commedia dell’Arte està reservada per a professionals de l’escena en contraposició a la dels aficionats i la seva sofisticació tendeix a la perfecció.

Ho diu Sòcrates: al mariner que no sap a quin port es dirigeix, cap vent li serà favorable.