Penitència per a l’Espanya cristiana

Us imagineu per un moment, i per aquells capricis del destí, que Portugal elimina a Espanya de l’Eurocopa amb un solitari gol del Cristiano Ronaldo a les acaballes de la pròrroga? Us podeu seguir imaginant que el celebra al seu estil, amb vehemència, xuleria i forts cop al pit en el llenguatge no verbal de pura afirmació tribal? Us ho imagineu? I us imagineu, alhora, la cara desencaixada de la caverna mediàtica i les seves sagreres? De tots els mitjans espanyols que li han rendit homenatge i li han besat el cul fins a límits humiliants. Després de dos anys de riure-li totes les gràcies, perdonar-li l’imperdonable, tragar tota la seva fatxenderia i fer la vista grossa amb la seva conducta inadmissible. Desprès de posar-lo en un altar, vestir-lo de seda i beatificar la seva persona. La gran esperança blanca s’oblida de tot això i expulsa a “la roja” del paradís on, per si algú no ho tenia clar, només hi cap ell. El somni d’Espanya, de l’Espanya més racial, desballestat per un ídol amb peus de fang i la memòria d’un peix. Us ho podeu imaginar? Ronaldo fent fora a tots aquells que el veneren! Cridarà Messi, Messi, Messi,...l’afició espanyola present a l’estadi de Donest? Quines ganes tinc que arribi dimecres!