La negació d’Espanya  

Vull que quedi clar, si encara no ho estava, que per convicció vaig sempre a favor del rival d’Espanya sigui quin sigui. I no perquè vulgui que Espanya perdi, que seria reconèixer una certa visió negativa de les coses, sinó ans al contrari, perquè vull que els altres guanyin, que és molt diferent. Aquesta actitud camaleònica, lluny de ser un inconvenient que podria fer pensar en certa dispersió, és un enorme estímul per conèixer altres realitats mitjançant la identificació i la coincidència en un desig comú. No tenir una determinada selecció amb la que sentir-se representat et fa ser extremadament obert i viatjar constantment a través de tot el món al costat de països molt allunyats de la teva pròpia realitat. Dit això, i sense que sigui una contradicció, entenc perfectament a aquells que sent catalans, i no tenir selecció pròpia que els representi, optin per donar suport a la selecció espanyola per motius que no comparteix-ho però que em semblen absolutament legítims. De fet, aquesta presa de posició no està gaire allunyada d’aquells que, sent catalans, són seguidors i afeccionats d’equips com el Liverpool, Manchester, Arsenal,...per posar alguns casos dels més habituals. Quins motius poden tenir persones nascudes a Barcelona per ser d’equips d’altres ciutats i/o altres països? Doncs, en la resposta trobareu la clau.