De naps i cols

Algú es podria pensar que el títol fa referència a l’actualitat tecnològica relacionada amb les apps dels smartphones. I algú, en la mateixa línea, ho lligaria a l’eclosió de la Barcelonaaps i el seu lideratge internacional sobre aplicacions metropolitanes. Res a veure. De naps i cols vol ser un petit homenatge a Cesc Fàbregas, un futbolista, que sense fer soroll, s’ha convertit en la peça clau d’una màquina especialment dissenyada per no deixar pensar ni actuar als rivals. Espanya, futbolísticament parlant, és diferent amb Fàbregas que sense Fàbregas. Mentre el d’Arenys, i aquí començareu a veure el lligam amb els naps i les cols, està en el terreny de joc, l’equip adversari pateix el síndrome de l’espectador incapaç d’actuar. Està, senzillament, curtcircuitat. Assistint impotent a una coreografia de formes imprevisibles. La pilota circula al seu voltant a una velocitat de vertigen i amb una precisió quirúrgica que fan impossible la seva neutralització. A Arenys, i ara ho explico, la nit de reis és tradició que els nois i les noies es declarin d’una forma, si més no, curiosa. Els nois, en colla, pengen naps amb notes picants als balcons i a les portes de les noies que els hi agraden, i el mateix fan les noies, també en colla, amb els nois. El balcó de Cesc Fàbregas està ple de naps i cols de multitud de persones enamorades del seu futbol. Això passa a Arenys i arreu on hi prevalgui el sentit comú.