Gens Dívar-tit

Al•lucinant, però no increïble. Quadra perfectament amb el tarannà de la persona i del seu entorn. La moral cristiana ja ho té això i fa que el comportament d’individus com el president del Tribunal Superior, Carlos Dívar, es corresponguin, fil per randa, a l’estàndard habitual. El senyor Dívar sospitós i acusat d’haver malbaratat fons públics en el seu propi benefici, és a dir, que ha utilitzat els teus i els meus diners en caps de setmana a tot luxe sense reparar en despeses, ara diu que està profundament trasbalsat. El senyor Dívar és un cristià de soca-rel, un personatge amb sòlides conviccions religioses i, en conseqüència, tot aquest afer, tota aquesta sospita i tot aquest escàndol públic, l’ha enfonsat. Seguint les pautes del comportament cristià, el senyor Dívar no està afectat per la seva conducta impròpia, sinó perquè aquesta s’hagi fet pública. El president del Tribunal Superior no ha tingut mai la sensació d’estar actuant malament, d’haver, en les seves paraules, comés un pecat mortal, per a ell només es tractava d’un pecat venial que, una vegada confessat, recuperaria el perdó i la seva plaça al cel. No està gens malament aquesta moral religiosa que et permet pecar tant com vulguis per desprès redimir els teus pecats amb un senzill acte de contrició. Quin gran invent. Llàstima que tota aquesta indecència l’haguem de pagar sempre la resta de mortals.