Follar

Les meves trobades amb l’Oscar són sempre inquietants. L’altre dia, sense anar més lluny, em parlava de la seva vida sexual com el qui parla del temps. Que si les boires, que si les tamborinades, que si els anticiclons i les borrasques, que si els cumulonimbus i els fronts freds, que si l’oscil•lació de les temperatures, que si el marejol i el vent de llevant, que si les baixes pressions, que si la gota freda i els dimoniets, però sobre tot, el que més l’obsessionava era el cicle imprevisible de les pertorbacions. Un, amb el temps, es cansa de dependre de la meteorologia, em deia. De sortir al carrer pendent de si fa bo o no. De si la noia que has triat per compartir experiències estarà emboirada o atacada de tramuntana. Un, amb el temps, vol viure una certa calma i no dependre en gran mesura dels canvis sobtats de vent. Un ja no té edat de passar-se tota la nit fent-li la rosca a una noia, pagar-li el sopar, exalçar les seves virtuts i amagar els seus defectes, fer-se el tendre esperant que abaixi la guàrdia i tot, per fotre un efímer clau. Quant de temps perdut, quanta retòrica malgastada, quanta pasta invertida, quantes energies desaprofitades, es lamentava. Jo no surto al carrer pensant: mira, a aquella noia la vull fer feliç! No soc de cap ONG sexual. Només vull satisfer els meus instints primaris, els més bàsics, aquells que ens lliguen amb la natura i ens recorden d’on venim i qui som. Jo només vull follar sense cap mena de sofisticació ni coartada que ho excusi o ho justifiqui. Vull ser fidel al manament més salvatge, a aquell instint que em mena a la conservació de l’espècie i no estic per collonades. Tot un filòsof aquest Oscar! Amb un concepte particular del temps i dues poderoses raons.