Un equip ha guanyat la Lliga
Fer el correcte en futbol no sempre et garanteix guanyar. El que si que t’assegura és una satisfactòria tranquil•litat de consciencia. Hi ha altres factors, diferents a la resta d’activitats, que intervenen en el futbol i fan que no n’hi hagi prou amb una bona proposta i amb una pràctica adequada. La sort o la dissort, els petits detalls, els “accidents”,...tots ells, elements externs que no es poden (?) controlar i tenen una incidència determinant en un o altre sentit. Avui he vist guanyar la Lliga a un equip on el promig d’edat era de 7 anys. La primera Lliga de la seva curta vida per a tots i, possiblement, l’única Lliga que guanyaran, per a la gran majoria. Per a uns, pocs, serà un principi, la primera pedra de d’un edifici amb moltes plantes, la línia de sortida d’una carrera esplèndida. Per a altres, per a tots els altres, haurà estat una fita inesborrable i, desgraciadament irrepetible, que guardaran com un petit tresor en la memòria que haurà de venir. Però això és i serà una altra història. El cert és que l’actualitat mana, el present té la vigència que li correspon i, en aquest curt, però precís instant, hi ha una colla de nens merescudament feliços. Han fet el correcte i amb això ja han complert amb el principal manament, però és que han estat capaços d’afegir el que, sens dubte, els ha dut a la victòria. Han estat un grup per damunt de les individualitats, generosos i solidaris en l’esforç, han entès que el futbol és un joc d’equip i la pilota, la capriciosa pilota, els hi ha acabat donant la raó. Tots en són responsables, tots en tenen “la culpa”, però hi ha algú que els hi ha fet entendre els principis bàsics i la manera d’aplicar-los. Algú que ha cregut en ells i, el més important, els hi ha sabut transmetre l’essencial i els hi ha fet créixer exponencialment la seva autoestima. Enhorabona!
Fer el correcte en futbol no sempre et garanteix guanyar. El que si que t’assegura és una satisfactòria tranquil•litat de consciencia. Hi ha altres factors, diferents a la resta d’activitats, que intervenen en el futbol i fan que no n’hi hagi prou amb una bona proposta i amb una pràctica adequada. La sort o la dissort, els petits detalls, els “accidents”,...tots ells, elements externs que no es poden (?) controlar i tenen una incidència determinant en un o altre sentit. Avui he vist guanyar la Lliga a un equip on el promig d’edat era de 7 anys. La primera Lliga de la seva curta vida per a tots i, possiblement, l’única Lliga que guanyaran, per a la gran majoria. Per a uns, pocs, serà un principi, la primera pedra de d’un edifici amb moltes plantes, la línia de sortida d’una carrera esplèndida. Per a altres, per a tots els altres, haurà estat una fita inesborrable i, desgraciadament irrepetible, que guardaran com un petit tresor en la memòria que haurà de venir. Però això és i serà una altra història. El cert és que l’actualitat mana, el present té la vigència que li correspon i, en aquest curt, però precís instant, hi ha una colla de nens merescudament feliços. Han fet el correcte i amb això ja han complert amb el principal manament, però és que han estat capaços d’afegir el que, sens dubte, els ha dut a la victòria. Han estat un grup per damunt de les individualitats, generosos i solidaris en l’esforç, han entès que el futbol és un joc d’equip i la pilota, la capriciosa pilota, els hi ha acabat donant la raó. Tots en són responsables, tots en tenen “la culpa”, però hi ha algú que els hi ha fet entendre els principis bàsics i la manera d’aplicar-los. Algú que ha cregut en ells i, el més important, els hi ha sabut transmetre l’essencial i els hi ha fet créixer exponencialment la seva autoestima. Enhorabona!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada