El nostre espai

Quan l’any 1977 la NASA va encarregar al prestigiós astrònom Carl Sagan crear un missatge per enviar a l’espai, un missatge explicatiu de com som, on som, que fem, com ens relacionem, quines coses ens agraden i quines no. Un missatge destinat a possibles éssers d’altres galàxies per establir un nexe de comunicació i estendre ponts de coneixement. Doncs quan es va elaborar aquest missatge entre experts triats meticulosament per treballar cadascú en un àmbit complementari, es va composar una salutació en 55 idiomes diferents, 55 idiomes entre els quals, evidentment, no estava el català. Perquè? Doncs senzillament perquè la persona encarregada de la tria ho va fer entre els idiomes representats a l’ ONU i, la nostra menystinguda llengua, no hi era. No hi era aleshores i segueix sense ser-hi. La nostra llengua no està representada a l’ ONU, ni a Brussel•les, ni viatja per l’espai en busca de llengües amigues que s’hi vulguin relacionar o que, senzillament vulguin escoltar-la. La nostra llengua no surt de casa i és tan fràgil i tan poca cosa que tres famílies, només tres famílies poden posar-la en escac. Veig la necessitat, i cada cop més clarament, que hauríem de ser capaços de gravar un disc d’or on ens expliquéssim tal com som, on som, que fem, com ens relacionem, quines coses ens agraden i quines no, ficar-lo en una andròmina voladora i llençar-lo al cosmos a la recerca del nostre anhelat i imprescindible espai.