Aprendre a guanyar

Molt bé, has guanyat la Lliga. I ara què? Et deixaràs anar? Et diràs a tu mateix que fins aquí has arribat i ja en tens prou. Que una vegada aconseguit l’objectiu ja no te’n queden més? Què això és el que volies i que desprès no hi ha res? Res que et motivi o et faci trempar? M’estàs dient que abaixes els braços, que deixes d’esforçar-te, que no et queden horitzons als que aproximar-te, ni camins per caminar? De debò que m’ho estàs dient? Guanyar un títol de qualsevol tipus i a qualsevol edat, és un luxe que no està a l’abast de tothom i menys encara, fer-ho als nou anys. Hi ha qui es passa la vida intentant-ho i no se’n surt. I tu, marrec insultant, que no aixeques un pam de terra, ho acabes de fer. No et trauré mèrits, ni t’aigualiré la festa. És una fita important, no t’ho negaré, i no toca, ni em toca, posar-li aigua al vi. Però vull que sàpigues, que a partir d’ara ho tindràs més difícil, molt més difícil que els teus companys que a la teva edat encara no han guanyat res. A ells, com a mínim, els hi queda la il•lusió i l’estímul de la motivació. Has guanyat, és cert, però no vull pensar que no has après a guanyar.